cometre el delicte de prendre's la vida seriosament

No és que tingui una debilitat especial pel pere casaldàliga, però és que el que diu fa reflexionar, fa posar-se en camí per tal de buscar respostes interiorment i treballar exteriorment...

Avui, mentre anava a barcelona a comprar algunes coses per la festa de sant jordi que celebrarem al barri del bon pastor, anava llegint per preparar la reunió dels joves de cristianisme i justícia (l’Islam, diàleg impossible?) i de cop i volta apareix aquesta frase, la del títol. I carai, no et deixa indiferent, oi que no?

El primer que m’ha vingut al cap, és si jo cometo aquest delicte... i crec que a vegades, no el cometo.

Posteriorment, pensava en circumstàncies, esdeveniments, reaccions, sentiments, accions, que fan cometre aquest delicte de prendre’s la vida seriosament. Sento que aquest delicte passa per alguns moments importants:

:: prendre consciència d’allò que és important, essencial; d’allò que simplement és accidental, superficial. En el quadernet d’avui parlava que en l’occident hem deixat d’exercitar la raó crítica. Doncs, recuperar la raó crítica, aquella que ens fa estar en moviment, no en la comoditat de l’aquí no passa res. Prendre consciència, de què es mou en el sí de certes decisions polítiques, de certes crides a la violència, de certs moviments socials... No podem anar per aquest món, pensant que tot ja esta bé (perquè no és així).

:: un segon moment seria, penso, que un cop feta aquesta anàlisi: posar-se en marxa, és a dir, denúnciar tot allò que és injust, tot allò que no promou la pau, tot allò que vulnera el dret de les persones, dels infants... Penso que aquesta denúncia no s’ha de fer de mode individual, sinó que hi ha moltes persones que estan lluitant per construir un món millor; per tant, aquest prendre’s la vida seriosament, i tant que es pot fer de forma individual, però perquè no participar col.lectivament.

:: i aquest, l’últim moment, seria la participació activa dins dels moviments que treballen per tal de canviar allò d’aquest món que no acaba de funcionar, que no s’acaba de reeixir per certs valors que tenen com a finalitat la dignitat de les persones.

És per tot això, que hem d’aprendre a COMETRE EL DELICTE DE PRENDRE’NS LA VIDA SERIOSAMENT

una forta abraçada

manel